PER QUÈ NO PODEM SORTIR DE CANOSTRA?

Sebastiana Bonet Nadal

Per tots els que tenim fills, aquesta és una de les preguntes més recurrents i segurament que ens han fet més vegades durant el darrer mes els nostres fills. Per què no puc anar a escola? o a cal’s padrins? no puc anar a teatre? a futbol? a tenis? a judo? a anglès? a música? a dança? a fer una volta amb els amics? també s’han convertit en una constant dins les nostres vides i dins els temes de conversa habituals a canostra.

La declaració de l’estat d’alarma i l’actual situació de confinament en la que ens trobam, és una situació excepcional per a tots, grans i petits. A més a més, des que es va iniciar el confinament, els infants han hagut de quedar dins caseva, sense poder sortir ni tal sols per acompanyar els pares en les seves sortides imprescindibles. A n’aquesta realitat, si li sumam les notícies que a tot hora rebem dels mitjans de comunicació, a les morts que s’han produit, i el possible ingrés a hospitals de persones conegudes, pot generar por i angoixa en els infants. 

Per això, és fonamental parlar de la situació que esteim vivint actualment amb els nostres fills perquè no s’assustin amb informació falsa, i també perquè puguin aprendre a desenvolupar estratègies que els puguin servir en altres situacions semblants que els pugui tocar viure en un futur.

Per això, a continuació, podeu trobar unes pautes per tractar el tema del confinament a causa del COVID- 19, basades en les recomanacions d’Ingebord Porcar, Directora de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona ( UTCCB) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  1. Cal tenir en compte que els infants des del moment en que han deixat d’anar a escola han perdut un dels elements principals i de màxima normalitat dins la seva vida. A part, no hi ha activitats extraescolars, no hi ha competicions esportives, hi ha famílies en que pares i mares no van a fer feina, alguns només un, no es pot viatjar, …per molt que els adults ens esforcem a dir als nostres fills “ no et preocupis”, el missatge que els arriba no és de normalitat. 
  2. Per això, és molt important que siguem coherents amb les nostres paraules i els nostres fets; si noltros davant aquesta situació excepcional que tots vivim deim als nostres fills que no es preocupin que no passa res, els infants tenen la sensació que només els explicam la veritat a mitges, o que directament els esteim enganant, i això encara els alerta i assusta més.
  3. És completament normal que hi hagi infants preocupats, i per això serà molt important que els pares els tranquilitzem i els ajudem a entendre què és la quarantena o confinament, que no és més que, en termes generals, quedar a canostra perquè si sortim ens podem contagiar i contagiar a algú altra. Els infants han d’entendre perquè és important estar a casa i que això té una funció social, i que si quedam a canostra esteim ajudant a la societat, als altres.

Els nostres fills poden entendre perfectament que actualment passa una cosa que no és gens habitual: hi ha una quantitat d’infecció molt alta d’un virus que no és molt greu per la majoria de les persones, però n’afecta moltíssimes i això és un risc perquè pot colapsar els hospitals, els metges també es poden posar malalts, … i és necessari fer tot el que hem fet i esteim fent perquè no hi hagi tants malalts. No anar a escola, no anar a jugar al parc, no quedar amb els amics, no anar a passejar, … és una manera d’ajudar; no és que no hi pugui anar perquè es pugui posar malalt o perquè sigui perillós, si no perquè si estic a canostra estic contribuint a protegir a altra gent i a que hi hagi el mínim possible de malalts.

  1. És bàsic que la informació que donem als nostres fills sigui adequada a la seva edat, segons els especialistes, la informació ben administrada és l’ansiolític més potent que existeix. Una opció que tenim si ho consideram adequat i necessari, és destinar un moment del dia a parlar del tema, que puguin fer preguntes i nosaltres respondre, però no és gens convenient estar constantment exposats a informació sobre el COVID- 19. Tant els adults com els infants ens hem de protegir de la sobreinformació que es pot produir fàcilment.
  2. Es convenient mantenir unes rutines que ens demostrin que no esteim malalts, que no ens passa res dolent o estrany tot i haver d’estar a canostra sense poder sortir: fer tasques de l’escola, jugar, llegir, si els nostres fills sempre han tengut una estona per mirar la televisió o la tablet, l’han de continuar tenint, hem de seguir sent coherents i seguir fent les coses que feim habitualment en la mesura del que sigui possible.
  3. Segurament ens ha passat a tots, i als infants també, tenir la sensació d’estar aïllat, sense veure ni saber que fan els amics i companys, altres familiars que no viuen amb nosaltres com puguin ser els padrins, i por a perdre el contacte. Aquí tenim l’oportunitat de donar un valor positiu i d’utilitat diferent a les xarxes socials i al seu ús, donant una nova visió: les podem utilitzar per comunicar- nos amb amics, familiars, si els preocupa alguna persona en concret poder parlar amb ella ….

Esper que sigui del vostre interès el que vos he explicat, i si a algú li ha estat útil, estic contenta. 

Estimau molt els vostres fills, que ho notin durant aquest confinament, recordau- lis cada dia que estan ajudant que a Manacor, a Mallorca i al món hi hagi menys persones malaltes. Quan comencem a sortir una estona al carrer, que corrin molt, que botin, que cridin, que mirin el cel, que gaudeixin del sol, que escoltin els sons del poble, o d’allà on siguin. 

I que sàpiguen que quan tot això s’acabi, el món serà un poc millor gràcies a ells.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>