Margalida Llull Nadal
Portam més de 7 setmanes tancats a casa, portam més de set setmanes veient les mateixes cares i les mateixes parets. Portam més de set setmanes vivint una situació complicada, tensa i silenciosa. Sí, SILENCIOSA.
Cada dia, a les 20:00h del capvespre, les finestres i els balcons s’omplen de gent que xerra, que fa mamballetes, que canta, que toca un instrument… Algunes barriades del poble són més animades i la festa s’allarga encara una estona més. A altres just dura uns instants, els que permeten guaitar, saludar a la veïnada i tornar a tancar.
I la resta del dia?, què feim durant el dia?. Heu parat esment al “nou silenci”?.
Si vos sembla bé, en podem parlar una estona. Vos convit a llegir aquesta reflexió sobre el silenci en temps de confinament.
Manacor no és un poble petit. Som molts els habitants que hi vivim i una bona part són infants. Fa unes setmanes els vaig convidar a ells precisament a gaudir dels nous sons que podem escoltar a través de les nostres finestres i balcons. Abans, els vaig dir, tot eren renous de
motors, cotxes, camions, etc. Ara, en canvi, els ocells han guanyat terreny i s’apropen a casa nostra, confiats i segurs. Piulen lliurement i el seu cant no queda emmascarat pel gemec d’una motocicleta que passa, normalment, més aviat del que és permès. És agradable sentir-los, no
ho trobau?.
Igualment agradable em resulta sentir com el meu veïnat obra la finestra i, sense poder-ho evitar, surt a dir-li bon dia.
M’encanta també demanar-me què és allò que he sentit… d’on ha vengut, i riure després en comprovar que l’ocellet del que us xerrava abans ha ombat el molinet de vent que tenc clavat a la pastera.
És emocionant sentir com s’acosten lentament els tractors dels pagesos quan passen per davall ca nostra per fer els carrers ben nets i esperar una estona darrera la persiana fins que ja no els puc sentir (aprofit per dir GRÀCIES PAGESOS!).
He après a gaudir del silenci de les dotze del migdia, impensable fa unes setmanes. He après, per tant, a apreciar els petits sons de la vida.
Però aquest silenci tan meravellós té una cara més trista. On han quedat els crits dels infants?, com han pogut gestionar durant tants de dies la seva necessitat de moviment i d’explosió d’emocions.
A l’escola sempre els oferim espais on poden cridar. Tenen l’oportunitat de xerrar fort, d’avisar a un company que està a l‘altra punta, de cridar d’emoció quan una cosa els ha sortit bé. Ho fan al pati, a les classes d’educació física o a les de psicomotricitat, dins l’aula quan la mestra
els explica un conte on hi apareix una bruixota dolenta, a les sortides i excursions… Cridar els permet expressar emocions i alliberar tensions.
En canvi ara això s’ha acabat. De fet, és probable que durant aquestes setmanes de confinament els haguem demanat que facin silenci, que no cridin. Alguns viuen a edificis amb més veïnats, altres són més de tres persones a casa, hi ha nadons, gent gran, malalts… i els demanam que no cridin… i no és just.
Aquesta és, per a mi, la cara negativa del silenci.
És cert que d’ençà de dia 26 d’abril les nines i els nins poden sortir de casa una estona. Ho necessitaven més que ningú. Aquesta estona s’haurà d’aprofitar al màxim perquè els permetrà alliberar-se, però, i en tornar a casa?, els haurà bastat pegar quatre crits i tres fues?.
Si no és així, vos propòs un seguit d’activitats que podeu fer amb els menuts de la casa.
– TEMPS DE CRIDAR: es tracta de fer un cartell que podeu penjar al balcó, a la porta de casa, a la finestra… on avisau als vostres veïnats que durant una estoneta curta els infants de la casa parlaran més fort del que és habitual. Ho han de fer de manera controlada, amb vosaltres, sense fer-se mal ni forçar de demés les cordes vocals. Es tracta d’alliberar tensions, no de cridar per cridar. Els podem proposar cantar una cançó, imitar els sons dels animals, cridar el nom dels amics, dels veïnats… S’han de pactar unes normes que marquin el temps i un espai per fer-ho. Després d’aquesta
activitat és important que els infants recobrin el to de veu natural, per això podem posar alguna cançó suau, fer-mos un massatge a l’esquena, respirar a fons (agafar l’aire pel nas i treure’l per la boca…).
– TEMPS DE MOURE’S: oferir als infants un espai de la casa on poder moure’s, botar, estirar, fer cucaveles… No tots tenim la sort de poder passar aquest temps de confinament a una casa gran o a foravil·la, per tant, és important cercar un espai dins la casa o el pis per a que els infants puguin jugar. Igual que a l’activitat anterior, després d’aquesta també s’ha de tornar a la calma amb propostes com les que he anomenat abans.
– QUÈ SONA / QUÈ DIU?: aquesta és una activitat que sempre els hi propòs als infants al taller de llenguatge. És molt enriquidora perquè, a part de treballar l’atenció i la discriminació auditiva, permet treballar també l’escolta activa i el torn de paraula. Es pot fer de dues maneres:
Identificar sons espontanis: es pot fer dins o fora de casa. Tots han d’estar en silenci per escoltar els sons (poden ser ocells, cotxes, algú que camina, una porta que es tanca, un moixet, l’ascensor, la rentadora…). Cada vegada que en sentim un l’hem d’escriure o dibuixar a un paper (amb els més petits podem fer-ho per parelles).
Identificar sons provocats: mentre un està amagat els altres han d’escoltar els sons que fa (onomatopeies) i identificar-los. Igual que abans, s’han d’escriure o dibuixar els sons que endevinam.
Quan ha acabat el temps que hem marcat al principi es fa el recompte. No es tracta de guanyar o perdre, però el qui ha endevinat més sons tal vegada podria escollir de què dinar l’endemà!
– UNA ESTONA PER A MI: aquesta és una activitat que crec interessant i necessària. Estam tant de temps junts dins un mateix espai que se’ns oblida la cessitat d’estar sols i en silenci. La proposta seria que cada membre de la família, durant el dia, pugui estar una estona en silenci (i sol, si vol) i es dediqui a fer alguna cosa per a ell (llegir, mirar un conte, mirar per la finestra, escoltar música, estirar-se al llit…).
– QUÈ HEM FET AVUI?: quan els infants tornen de l’escola els adults sempre els solem demanar què han fet, amb qui han jugat, com ha anat aquella activitat, si han tengut qualque problema… però ara estan a casa tot el dia amb nosaltres i potser no ho feim.
Demanar-los com els ha anat el dia, com s’han sentit, què els ha agradat, en definitiva, que ens expliquin coses i que parlin és molt important perquè els permet desenvolupar el llenguatge i estructurar el seu pensament. És per això que cada dia, abans d’anar a dormir, hem de trobar una estoneta per explicar-nos qualque cosa, per exemple, què hem fet durant l’estona que hem estat en silenci.
Aquestes només són algunes propostes per jugar amb els sons i amb el silenci i aprendre a gaudir tant d’un com de l’altre.
Finalment, vull aprofitar per demanar-vos que recordeu cada dia als vostres infants que ho estan fent molt bé, que són unes valentes i uns valents i que per això TOT ANIRÀ BÉ!
Margalida Llull Nadal
